Cuadernos con encuadernación grapada y 64 páginas impresas en blanco y negro más cubiertas en color.
Información promocional:
NO ÉS UN VAIXELL, ÉS UN NAUFRAGI
Aventurar-se avui en dia en un projecte com el d´una revista de còmics és un despropòsit que fa aigües de per totes bandes. Si tenim en compte que el paper de les revistes com a mitjà de difusió d´historietes ha quedat desgastat i si hi afegim l´ús del català com a principal llengua vehicular, el que ens queda no és una utopia sinó un mal negoci. Un despropòsit tan temptador què no ens hi podem resistir. Així que ens obstinam a plantejar la necessitat de tenir un espai físic on els dibuixants i escriptors d´historietes, novells o no tant, puguin expressar-se en aquest llenguatge, tan senzill com a la vegada complex, que és el còmic. Pensam que un espai com aquest pot ser un punt de partida per a aquelles persones que vulguin donar sortida al seu treball, fer-lo públic i visible, compartit, fomentant així la cultura del còmic per esdevenir en un punt de trobada pels amants d´aquest mitjà d´expressió.
La idea de crear una revista de còmics no és una idea realista. Embarcar-se en un projecte com aquest és un acte de plaer quixotesc, és anar deliberadament a contratemps i a contracorrent. Com a la majoria de lectors, ens passa que, capficats en la lectura, alçam el cap i la realitat ens resulta estranya, irreconeixible, aliena i alienant. La nostra mirada esdevé perduda, a la deriva, enmig d´un entorn desconcertant, i és aleshores que per fer-lo reconeixible ens veiem en la necessitat d´expressar-nos, d´aportar-hi un poc de llum, transformar-lo, a través de la ficció. És per això que tenim la necessitat d´embarcar-nos en aquest projecte. Perquè tenim la necessitat d´apropiar-nos del naufragi.
La llibertat creativa del còmic el fa un mitjà esquiu a les categoritzacions, a les etiquetes, i per tant a les prediccions. És una forma d´expressió popular que, encara que minoritària, troba el seu lloc al marge de les convencions per explorar sense concessions el seu infinit potencial. En el còmic s´hi aplega des de la rialla fins a l´espant, la ximpleria irreverent i despreocupada conviu amistosament amb la més profunda de les reflexions existencials o metafísiques, i molt més; tot el llarg etcètera que la imaginació pot desplegar ho podem trobar en el còmic. Una mostra d´aquesta heterogènia singularitat és la que es reuneix entre aquestes pàgines, que troba en el marc de la nostra insularitat la inventiva i expressivitat que en el còmic es dibuixa. Perquè la riquesa del còmic és que és imprevisible, i mai sabem cap a on ens portarà.
Mentrestant, disfrutem del naufragi.
