ordinario

La primavera de 1989, la Xina va obrir-se al món. Amb els conservadors i els reformistes enfrontats, el cor de Pequín esdevé l’epicentre de les protestes de milers d’estudiants que, en unes manifestacions sense precedents, demanen un progrés democràtic visible. Des del 15 d’abril, ocupen la plaça de Tian’anmen i la converteixen en l’espai estratègic que pot fer canviar el destí del país. Poques vegades el futur de la Xina comunista ha sigut tan incert com aleshores. Van ser setmanes de negociacions, de reivindicacions, d’esperança i de por. Però després de vagues de fam i de manifestacions que la llei marcial no va poder aturar, el patriarca del Partit Comunista, Deng Xiaoping, va enviar l’exèrcit amb tancs a la plaça per massacrar els que l’ocupaven pacíficament.